· Origen de Terrassa
· La ciutat del segle XIV al XV
· Terrassa a l’època moderna
. Terrassa contemporània s. XIX
. Terrassa al s. XX i XXI
-Un cop programada la màquina, elabora diferents mapes de l’evolució històrica del terme de Terrassa:
Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes.
A final del 2005, es va anunciar el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica
La ciutat del segle XIV al XV
Els segles XIV i XV, són els més obscurs de la història local, per dificultats documentals i manca d'una investigació exhaustiva. En tot cas és en aquest període que Terrassa consolidarà el seu règim municipal. Una fira anual, “lo dia de Santa Creu de Maig”, fou autoritzada a Terrassa l'any 1338. Pere el Cerimoniós, concedí l'any 1366 la construcció de noves muralles a la vila. Pel 1378 arribava una concessió per a la creació de contribucions públiques. La Universitat de la vila, institució antecessora de la moderna organització municipal, es regí per un privilegi reial del 1384 segons la normativa ja vigent a les ciutats de Barcelona i Manresa. L'infant Martí concedí un mercat setmanal, pel dimecres, que encar se celebra avui dia.
Terrassa a l’època moderna
L’any 1562 la vila va quedar reduïda als límits del seu perímetre urbà i separada del terme respecte a la política i el govern. Durant tota l’època moderna es produïren continuats conflictes entre la vila i el terme que sovint es plasmaven en la disputa per la parroquialitat entre les esglésies de Sant Pere i la del Sant Esperit (acabada el 1621). Però més enllà d’aquesta polèmica, els veritables problemes entre la vila i el terme estaven en la contribució fiscal i la representativitat en el govern de la universitat.
. Terrassa contemporània s. XIX
Els orígens de la transformació industrial a Terrassa es remunten al primer terç del segle XIX i estan relacionats principalment amb l'expansió de la indústria tèxtil llanera. Les millors tècniques s'inicien amb la introducció de la màquina de filar (1832) i la màquina de vapor (1833), però no gaire més tard, a partir de 1845, es van començar a implantar els telers Jacquard, peça essencial en l'expansió del sector tèxtil. Aquest procés es va veure afavorit per la millora de les comunicacions i per la construcció de la carretera de Barcelona el 1845, però de forma excepcional per l'arribada del ferrocarril del nord en 1856, que comunicava Terrassa amb Barcelona, Manresa i Saragossa. Aquesta nova via de comunicació va permetre una fluïdesa d'arribada de matèries primeres, com són el carbó i la llana, i també la sortida de productes tèxtils elaborats cap als mercats catalans i espanyols. L'urbanisme, la demografia i la societat també van experimentar grans transformacions. La vila de Terrassa es va expandir més enllà de l'estructura medieval en direcció a l'Estació del Nord i, el que és més important, va trencar a principis del segle XX els límits naturals tradicionals, la riera del Palau i el torrent de Vallparadís. La concepció habitual del patrimoni industrial inclou els edificis més emblemàtics, els que van desenvolupar físicament les activitats del procés industrial.
Terrassa al s. XX i XXI
El primer grau aconteixement del segle XX que va viure la ciutat va ser l'annexió del poble de Sant Pere, el 1904, la demarcació es va repartir entre Terrassa i Sabadell. Durant els primers anys de la Dictadura franquista, l'Ajuntament va jugar un paper de dependència absoluta respecte al Govern Civil. Reconstruïts els sector de poder pròxims al salisme i a la Falange, la ciutat va recuperar el seu calor industrial sota l'estricta aplicació del règim. L'oposició antifeixista començava a ser rellevant a finals dels anys 40,canalitzada en els moviments obrers. Un dels canvis principals que va experimentar la ciutat durant aquesta època, que va durar fins al 60, va ser l'increment de la població, que va derivar en problemes d'habitatge. El ritme industrial i la necessitat de mà d'obra van col·locar a Terrassa com una de les principals productores tèxtils de tot l'Estat. El 25 de setembre de 1962, Terrassa va partir un dels desastres ambientals més importants de la història. Uns aiguats terribles van acabar amb la vida de nombroses persones.
3.-Cerqueu un mapa mut de Terrassa, utilitza colors diferents per marcar els límits de la ciutat a cadascuna de les èpoques anteriors per poder visualitzar fàcilment l’evolució històrica del terme de Terrassa.
Durant els seus viatges a través del temps ha anat recollint anotacions dels fets més importants que van succeir en cada època històrica a Terrassa (origen de Terrassa, la ciutat del segle XIV al XV, Terrassa a l’època moderna, la Terrassa contemporània del s. XIX i la Terrassa del s. XXI) i ara vol utilitzar aquests fets per elaborar una línia del temps.
4.- Ajudeu-lo i feu la línia amb un mínim d’un fet per època històrica.
També ha recollit dades referides a la població de Terrassa, des dels seus orígens fins a l’actualitat.
Després de revisar totes les èpoques històriques de Terrassa, se n’adona que molts dels monuments que ha vist al llarg del temps encara existeixen, i vol comparar els records dels seus viatges amb època actual.
5.- Esbrina a quina època de la història de Terrassa pertanyen els següents edificis o monuments i classifica’ls segons l'època en un quadre o taula: (l’Ajuntament, el mercat de la Independència, Zona esportiva, Castell-Cartoixa de Vallparadís, Església del Sant Esperit, Esglésies de Sant Pere, Parc de Sant Jordi, Estació de la RENFE, La Rambla Ègara, la Masia Freixa, el monument de la dona treballadora, el camp olímpic, la Torre del Palau, Les escoles Industrials...)
6.-Després, assenyala’ls en el mapa i pinta’ls amb el mateix color, tots els que pertanyin a la mateixa època.
· Posa i utilitza, com a base, el plànol general de Terrassa.
· Afegeix:
- Color groc: les instal·lacions esportives.
- Color vermell: edificis culturals (museus i biblioteques)
- Color verd: els parcs i zones d’esbarjo.
- Color lila: zones d’oci (cinemes, boleres...)
- Color gris: polígons industrials i fàbriques....
EDAT MITJANA
|
EDAT MODERNA
|
EDAT CONTEMPORPÀNIA
|
TERRASSA ALS SEGLES XX I XXI
|
-Castell-Cartoixa de Vallparadís
-Esglésies de Sant Pere
-Torre del Palau
|
-Església del Sant Esperit
|
-Rambla Ègara
|
-Ajuntament
-Mercat de la Independència
-Zona esportiva
-Parc de Sant Jordi
-Estació de la RENFE
-Masia Freixa
-Monument de la dona treballadora
-Camp Olímpic
-Escoles industrials
-Teatre Principal
-Gran Casino
-Casa Alegre de Sagrera
|
7.- Si en Pau vol anar a visitar l’Ajuntament, el Parc de Sant Jordi, el monument de la dona treballadora, el camp olímpic i el parc Vallès, quins mitjans de transport pot utilitzar, des de l'Estació del Nord de Renfe? (Especifica mitjà de transport i línia, indica si ha de fer part del trajecte caminant i quin...).
Si vol anar a l'Ajuntament, en Pau pot agafar diversos autobusos, les línies 1, 2, 3 i 6. Tots paren a la Rambla d'Ègara i caminant pot arribar a l'Ajuntament.
Si vol anar al Parc de Sant Jordi, en Pau pot agafar diversos autobusos, les línies 1, 2, 3 i 6. Tots paren a la Rambla d'Ègara i caminant pot arribar al Parc de Sant Jordi.
Si vol anar al monument de la dona treballadora, en Pau pot agafar diversos autobusos, les línies H, 1, 2 i 3. Tots paren a prop del mateix monument, encara que hagi de fer un petit trajecte caminant.
Si vol anar al camp olímpic, en Pau pot agafar la línia 7, que el porta a prop del camp olímpic i acaba d'arribar a ell, caminant.
Si vol anar al parc Vallés, en Pau pot agafar qualsevol de les línies 1, 2, 3 i 6 fins arribar a la Rambla d'Ègara, i allà agafar les línies 8 o 9, que el deixen directament al parc Vallés.
FINS AQUÍ L'ÀREA DE SOCIALS.
